Pel tancament immediat de la central nuclear de Cofrents · Por el cierre inmediato de la central nuclear de Cofrentes

dimarts, 28 de maig de 2013

Vídeo de la Marxa a Cofrents del 21/abril/2013

Ací teniu el vídeo que ha fet un dels companys que van participar en la Marxa Antinuclear a Cofrents del passat mes d'abril.


dimarts, 21 de maig de 2013

Carta al CSN contra la possible reobertura de Garoña


El Ministeri d’Indústria ha demanat una nova pròrroga per a la sol·licitud d’ampliació del permís d’explotació d’esta central nuclear.

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a les principals organitzacions ecologistes del País Valencià així com a sindicats i altres entitats socials, ha enviat hui, dilluns 20 de maig, una carta al Consell de Seguretat Nuclear (CSN). L’assumpte de la missiva és sol·licitar que es denegue la petició del Ministeri d’Indústria d’ampliar el termini per a la petició de la renovació del permís d’explotació de la central nuclear de Santa María de Garoña, que està a punt d’espirar.

En la carta enviada hui al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), la plataforma Tanquem Cofrents ha expressat la seua preocupació per l’exigència del Ministeri d’Indústria, feta a un organisme independent de l’Administració General de l’Estat com és el CSN, de concedir una nova pròrroga per a la sol·licitud d’ampliació del permís d’explotació de la central nuclear de Santa Maria de Garoña, que està a punt d’expirar i que el CSN ja ha denegat en dues ocasions: a l’agost i setembre de 2012.

Davant d’esta petició del Ministeri d’Indústria, la plataforma Tanquem Cofrents ha sol·licitat al CSN que reitere la seua negativa a ampliar el període que Nuclenor SA demana i que li hi ha transmet al consell el propi Ministeri. Des de Tanquem Cofrents considerem que el termini de 10 dies hàbils que concedix el Ministeri d’Indústria al CSN per a respondre a la seua petició és manifestament insuficient per a valorar si és viable, segura i legal la modificació dels procediments jurídics i tècnics que això requerirà.


Cal recordar que el CSN ja ha denegat dues vegades una petició d’estes característiques. Per tant, el Ministeri d’Indústria, amb el seu posicionament vergonyosament pronuclear, està sotmetent a una pressió inassumible a un organisme teòricament independent com és el CSN.

Si el consell cedix finalment a estes pressions estaria vulnerant les Proves de Resistència Nuclear realitzades a la central nuclear de Garoña, l’informe del propi CSN que es deriva d’estes proves i les instruccions tècniques complementàries. A més a més, esta cesió augmentaria la inseguretat jurídica relativa a la responsabilitat en matèria de seguretat nuclear en què es troba esta central.

Per això, des de Tanquem Cofrents esperem que el CSN compartisca la nostra motivació, que és la consecució de la major seguretat per a totes les persones enfront de l’energia nuclear, i denegue la sol·licitud del Ministeri d’Indústria.

divendres, 10 de maig de 2013

#Oligopoly2. El imperio eléctrico contra todxs



Dijous 16 de maig, estrena del documental a València
Jueves 16 de mayo, estreno del documental en València

19.00h, al Centre Excursionista de València
Plaça Tavernes de Valldigna, 4 (junt al carrer de Dalt) .


Fitxa tècnica
Durada: 45 minuts   /   Gènere: Documental   /   Direcció: Alba del Campo  /  Producció: Plataforma por un Nuevo Modelo Energético  /  Estrena: 16/05/2013


Reserva les teues entrades (*) enviant un correu electrònic a: noumodelenergetic@gmail.com   assumpte: OLIGOPOLY

(*) Màxim de dues entrades per persona. El correu de recepció donarà dret a la entrada fins a les 19:00. A partir d'eixe moment es completarà l'aforament de la sala amb la gent que no porte entrada previa


Reserva tus entradas (*) enviando un correo electrónico a: noumodelenergetic@gmail.com   asunto: OLIGOPOLY

(*) Máximo de dos entradas por persona. El correo de recepción dará derecho a la entrada hasta las 19:00. A partir de ese momento se completará el aforo de la sala con la gente que no tenga entrada previa.

TRAILER DEL DOCUMENTAL



Sinopsi (más abajo en castellano)

Després del programa de La Sexta 'Salvados', dedicat al sector energètic espanyol, moltes persones ens vam quedar amb ganes de més.

Ganes de més informació accessible per a la ciutadania, que és qui paga en el seu rebut de l'electricitat la ineficiència d'un sector caracteritzat per l'opacitat i l'oligopoli de les cinc empreses que formen UNESA (Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa, E-on Espanya i Hc Energia).

Ganes d'escoltar més veus que expliquessin per què aquest rebut no deixa de pujar i el deute (dèficit de tarifa), en comptes de baixar, segueix creixent (en més de 4.000 milions d '€ el 2012) i què es pot fer per sortir de aquesta espiral perversa d'endeutament forçós.

Ganes de conèixer més claus per entendre en què se sosté el poder omnímode d'UNESA, en un país en què no pocs polítics passen a formar part de les platillas de les grans elèctriques en qualitat de consellers o assessors amb sous milionaris.

Ens vam quedar amb ganes de que s'abordaran qüestions de fons de l'actual model energètic amb prou feines esmentades en l'Oligopoly, com són la dependència exterior dels combustibles fòssils, el dèficit que suposen en la balança de pagaments i el seu impacte socioambiental dins i fora de les nostres fronteres.

Però, sobretot, ens vam quedar amb ganes que es parlés dels canvis que de facto s'estan donant en el sector, per l'entrada en joc de les renovables i les lluites socials que obren una finestra a la democratització de l'energia.

Ha arribat l'hora de reapropiar-nos del nostre futur energètic.

Des de la Plataforma per un Nou Model Energètic, formada per més de 100 organitzacions i 700 persones adscrites de forma individual, ens aventurem a gravar una seqüela de l'aclamat programa de Salvados per generar debat i diàleg social.

A #Oligopoly2. L'imperi elèctric contra todxs entrevistem l'expresident de Xarxa Elèctrica d'Espanya, Jorge Fabra, i l'empresari fotovoltaic, Jorge Morales, que ja van participar en el programa de Jordi Évole, i incorporem les veus de nombrosos experts del sector elèctric i representants d'organitzacions socials com: Javier García Breva, Paco Castejón, Mario Sánchez Herrero, Cote Romero, Santiago Carcar, Ana Echenique, José Vicente Barcia, Raquel Montón, entre d'altres.

#Oligopoly2. L'imperi elèctric contra todxs ha estat possible gràcies a l'aportació col·lectiva de gairebé 100 persones a través de la plataforma de crowdfunding www.goteo.org. Compta amb la participació, entre d'altres, d'organitzacions com ara Ecologistes en Acció, Greenpeace, Som Energia, Equo, Ecooo, Amigos de la Tierra, la Fundación Tierra, Intiam Ruai o Fundación Renovables.



Sinopsis

Tras el programa de La Sexta 'Salvados', dedicado al sector energético español, muchos nos quedamos con ganas de más.

Ganas de más información accesible para la ciudadanía, que es quien paga en su recibo de la electricidad la ineficiencia de un sector caracterizado por la opacidad y el oligopolio de las cinco empresas que forman UNESA (Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa, E-on España y Hc Energía).

Ganas de escuchar más voces que explicaran por qué este recibo no deja de subir y la deuda (déficit de tarifa), en vez de bajar, sigue creciendo (en más de 4.000 millones de € en 2012) y qué se puede hacer para salir de esta espiral perversa de endeudamiento forzoso.

Ganas de conocer más claves para entender en qué se sostiene el poder omnímodo de UNESA, en un país en el que no pocos políticos pasan a formar parte de las platillas de las grandes eléctricas en calidad de consejeros o asesores con sueldos millonarios.

Nos quedamos con ganas de que se abordaran cuestiones de fondo del actual modelo energético apenas mencionadas en el Oligopoly, como son la dependencia exterior de los combustibles fósiles, el déficit que suponen en la balanza de pagos y su impacto socio-ambiental dentro y fuera de nuestras fronteras.

Pero, sobre todo, nos quedamos con ganas de que se hablara de los cambios que de facto se están dando en el sector, por la entrada en juego de las renovables y las luchas sociales que abren una ventana a la democratización de la energía.

Ha llegado la hora de reapropiarnos de nuestro futuro energético.

Desde la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, formada por más de 100 organizaciones y 700 personas adscritas de forma individual, nos aventuramos a grabar una secuela del aclamado programa de Salvados para generar debate y diálogo social.

En #Oligopoly2. El imperio eléctrico contratodxs entrevistamos al expresidente de Red Eléctrica de España, Jorge Fabra, y al empresario fotovoltaico, Jorge Morales, que ya participaron en el programa de Jordi Évole, e incorporamos las voces de numerosos expertos del sector eléctrico y representantes de organizaciones sociales como: Javier García Breva, Paco Castejón, Mario Sánchez Herrero, Cote Romero, Santiago Carcar, Ana Echenique, José Vicente Barcia, Raquel Montón, entre otros.

#Oligopoly2. El imperio eléctrico contratodxs ha sido posible gracias a la aportación colectiva de casi 100 personas a través de la plataforma de crowdfunding www.goteo.org. Cuenta con la participación, entre otras, de organizaciones como Ecologistas en Acción, Greenpeace, Som Energía, Equo, Ecooo, Amigos de la Terra, la Fundación Tierra, Intiam Ruai o Fundación Renovables. 

dijous, 25 d’abril de 2013

Vídeo: veus pel tancament de Cofrents


Si et preguntaren per què no volem les centrals nuclears, què diries?
En aquest vídeo, més de 40 persones mostren les seues raons per a tancar les nuclears, per a tancar Cofrents, una central atòmica plena de problemes i que cada dia ens fa pensar en Txernòbil, Harrisburg, Fukushima..., i en els milers de persones afectades i les grans extensions de terres contaminades, perquè a la fi, el cost econòmic d'una catàstrofe nuclear el paguem els ciutadans.

Tenim raons per a no voler viure amb aquesta amenaça sobre els nostres caps. És immoral que deixem aquest "regal" a les generacions futures, els residus que continuaran sent radioactius durant desenes de milers d'anys, mentre que les elèctriques, en aquest cas Iberdrola, tenen beneficis indecents a costa de la nostra seguretat, de la nostra salut i de la del medi ambient, i a més gaudeixen del suport del govern.

En plena crisi, el tancament de les nuclears pren major importància, perquè les renovables generen molts més llocs de treball i ofereixen un sistema elèctric segur, democràtic, descentralitzat i net.

UNEIX-TE A NOSALTRES I AJUDA'NS A TANCAR LES NUCLEARS, A TANCAR COFRENTS!
APUNTA'T A QUALSEVOL DELS COL·LECTIUS QUE COMPARTIM LA PLATAFORMA "TANQUEM COFRENTS" O A LA COORDINADORA ESTATAL ANTINUCLEAR (CEAN)

dimecres, 24 d’abril de 2013

Nova marxa antinuclear a Cofrents


Este diumenge 21 d’abril s'ha realitzat una nova marxa de protesta contra la central nuclear de Cofrents, convocada per la plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa les principals organitzacions ecologistes, i també sindicats i altres entitats de la societat civil valenciana. La marxa va recórrer els 4’5 km entre Jalance i la central nuclear, en un ambient festiu i amb una gran vistositat ja que, a més a més de pancartes i banderes, els manifestants portaven canyes amb globus negres i grocs, els colors del símbol nuclear.

La marxa, que va reunir centenars de persones, va estar encapçalada per una pancarta amb el lema “Tanquem Cofrents”, que portaven representants de totes les organitzacions integrades en la plataforma i el diputat autonòmic Juan Ponce, de Compromís. La manifestació, que va ocupar un carril de la carretera i va transcórrer sense incidents, es va realitzar coincidint amb l’aniversari del desastre de Txernòbil, i a la seua finalització es va llegir un manifest que exigia el tancament de la central nuclear valenciana.

La plataforma Tanquem Cofrents ha volgut celebrar amb esta marxa que enguany ja hi ha una nuclear menys en funcionament a l’Estat espanyol, la de Garoña, i a més a més exigir novament el tancament urgent de Cofrents i la resta de centrals nuclears. Tot això dins de la reivindicació d’un sistema elèctric diferent, més segur, eficient, democràtic i barat per als consumidors, basat en l’estalvi, l’eficiència energètica i la utilització de les energies renovables.

Tanquem Cofrents considera que la seua campanya antinuclear, que anualment té l'acte central en esta marxa a Cofrents, és més necessària ara que mai, davant de la campanya que estan realitzant les grans elèctriques que formen el lobby nuclear, amb la complicitat i participació del Govern central, per a eliminar les energies renovables i continuar impulsant i privilegiant les centrals nuclears. D’una banda, el Govern ha realitzat tota una successió de canvis normatius, amb efectes retroactius sobre les energies renovables per a reduir la seua rendibilitat i contribució al sistema elèctric, i per un altra, una campanya de propaganda i desinformació en els mitjans, que intenta que la ciutadania oblide el recent desastre de Fukushima i permeta a les grans elèctriques prolongar el funcionament de les centrals nuclears. Tot això per a continuar mantenint l’estatus quo de l’actual sistema energètic, i continuar obtenint els enormes i indecents beneficis que han vingut disfrutant, a costa de la salut i la seguretat de la societat valenciana i de les generacions futures.

Per això, Tanquem Cofrents vol recordar que les centrals nuclears són intrínsecament perilloses i que seguixen produint-se avaries i accidents de forma continuada en les nuclears de tot el món. Només durant la setmana prèvia a la marxa han hagut de parar per avaria els reactors 1 i 2 de Lasalle (EUA), Kozdoluy-5 (Bulgària) i Angra-1 (Brasil). També este mes s’han produït importants terratrémols prop de centrals nuclears al Japó i l’Iran, i s’ha tornat a posar de manifest la precarietat de la situació en la central de Fukushima Daichii, que no està ni de bon tros controlada i continua patint avaries i abocant radioactivitat al medi ambient. Durant este mes ha patit dos incidents diferents de pèrdua d’alimentació elèctrica i d’avaria dels sistemes provisionals de refrigeració i, a més a més, s’han detectat fugues de milers de litres d’aigua radioactiva en 3 dels 7 depòsits on s’emmagatzemen. 

No es lliura tampoc Cofrents d’estos problemes, com posa de manifest l’avaria que va sofrir el 4 d’abril, quan es va produir una anomalia en una font d’alimentació elèctrica, que provocà que totes les unitats d’actuació automàtica que depenien de l’esmentada font quedaren inoperables.

Tanquem Cofrents considera que enguany la seua exigència del tancament immediat de Cofrents s’ha vist fortament reforçada per les recents declaracions de Gregory B. Jaczko, qui va ser president fins a l’estiu passat de la Comissió Reguladora Nuclear (NRC) dels Estats Units, organisme semblant al Consell de Seguretat Nacional (CSN) espanyol. Este mateix mes d’abril, durant la Conferència Internacional de Política Nuclear Carnegie, Jaczko va demanar el tancament de tots els reactors nord-americans en funcionament, per sofrir problemes irreparables de seguretat.

Per a Tanquem Cofrents esta demanda és aplicable també a la central de Cofrents, i a la majoria de les altres nuclears de l’Estat espanyol, ja que van ser construïdes per les mateixes empreses nord-americanes que van posar en marxa els reactors que l’expresident de la NRC considera insegurs, després de la catàstrofe de Fukushima, i com a còpies de reactors ja existent en el territori nord-americà.

Concretament, el reactor de Cofrents, model BWR-6, va ser construït per l’empresa General Electric (EUA). El seu disseny i construcció es va realitzar a imatge i semblança del de la central de Grand Gulf-1, ubicada en l’estat de Mississippi i que va entrar en funcionament en 1982 (dos anys abans que el de la central valenciana). A més a més d’este, existeixen als EUA altres 3 nuclears bessones de la de Cofrents: la central de Clinton, a l’estat d’Illinois, la de River Bend-1 a Lousiana i la de Perry a Ohio.

divendres, 19 d’abril de 2013

Notícies nuclears (abril/2013)


TEPCO ha patit dos problemes de subministrament d'energia a Fukushima Daiichi, a causa - directa i indirecta – de petits animals.

Primer va ser un apagada que va afectar una gran part de l'emplaçament de Fukushima el 19 de març. Una investigació ha conclòs que va ser causada per una rata que va poder entrar en una caixa de commutació després que un treball realitzat per un tècnic deixara un petit forat en una làmina de plàstic. La rata va caminar després a través d'un interruptor automàtic i provocà un curtcircuit en la font d'alimentació. La potència va ser restaurada després d'aproximadament cinc hores, però l'apagada elèctrica va deixar fora de servei els sistemes de refrigeració dels reactors 1, 3 i 4 i d'un que dóna servei a tota la central nuclear, de manera que quan l'electricitat va tornar no es va restablir la refrigeració dels reactors de manera immediata; de fet, es va tardar 2 dies a recuperar la refrigeració de l'últim dels tres reactors afectats.

Els sistemes de refrigeració s'encarreguen, principalment, de mantenir a una temperatura segura –inferior als 65 graus centígrads- les barres de combustible gastades que s'emmagatzemen en les piscines de cada reactor nuclear. Tres alts directius de Tokyo Electric Power (TEPCO) han sigut sancionats per la lenta resposta percebuda durant el tall d'energia. Arran d'aquest incident, el govern de Shinzo Abeha ha ordenat a Tepco que garantisca l'existència de fonts d'energia múltiples per a Fukushima-1 i que millore el seu sistema de prevenció de riscos.

No obstant això, menys de tres setmanes després d'aquest primer accident s'ha produït una nova fallada durant tres hores en l'alimentació elèctrica del sistema de refrigeració de la piscina de combustible usat de la unitat 3, durant les quals la temperatura de la piscina va apujar una dècima. TEPCO ha explicat que l'error probablement es va produir durant els treballs de la instal·lació de barreres de malla específicament per a impedir l'accés d'animals a les caixes elèctriques, encara que els detalls encara estan investigant-se.

Aquests incidents posen de manifest, una vegada més, que els reactors accidentats no es troben realment sota control en una situació de parada freda, i demostren la precarietat de les instal·lacions provisionals amb què s'estan gestionant aquesta destrossada central.


Fugues en depòsits d'aigua radioactiva a Fukushima

TEPCO va detectar a principis d'abril la fuga en un dels set depòsits on emmagatzema l'aigua radioactiva procedent dels reactors accidentats, quan els nivells de radiació es van disparar en les mostres d'aigua arreplegades entre els revestiments interiors de la cisterna. Els nivells de radiació en mostres d'aigua preses fora del tanc també han augmentat, la qual cosa indica la pèrdua d'aigua, segons va informar el portaveu de TEPCO.

Més de 270.000 tones d'aigua altament radioactiva ja estan emmagatzemades en centenars de tancs gegantins i en un altre tanc subterrani. Són visibles fins i tot a l'entrada de la planta i s'han construït al voltant del complex. A hores d’ara ja estan ocupats en més del 80 per cent de la seua capacitat d'emmagatzemament. TEPCO espera que la quantitat que s’hi haja d’emmagatzemar es duplique en tres anys i preveu la construcció de centenars de tancs més per a mitjan 2015 per a satisfer la demanda. El tanc on s'han detectat les fugues conté 13.000 tones d'aigua, que és una part de l'aigua que s'usa per a refredar combustible fos en els reactors de Fukushima Dai-ichi danyats en l'accident de març de 2011. Té un volum de diverses vegades el d'una piscina olímpica i és semblant a un abocador de residus industrials. Mesura 60 metres de llarg i 53 d'ample, i es troba soterrat a 6 metres de profunditat en terra i cobert per tres làmines impermeables. S’ha construït excavant directament la terra i està recobert per una capa exterior d'argila i per dues capes de revestiment de polietilé, amb un encoixinat de feltre entre capa i capa.


Segons TEPCO, s'han detectat fins a 6.000 becquerels de radiació per metre cúbic en l'aigua trobada entre les làmines impermeables dels tancs i el sòl, A més, també s'han detectat substàncies radioactives en l'aigua acumulada al voltant dels tancs, i es calcula que 120 tones d'aquesta aigua radioactiva s'han escapat d'aquest tanc. TEPCO ha començat a bombar l'aigua del tanc a un altre pròxim en un procés que podria portar unes dues setmanes.

Però hi ha més: uns dies després, el 7 d'abril, els responsables de la malparada central han informat d'un segon vessament d'aigua radioactiva, de nou en un dels tancs subterranis d'emmagatzemament.

TEPCO va assegurar que l'aigua que s'ha vessat en aquest segon depòsit és "molt poca" i ni tan sols es planteja transvasar la resta de l'aigua del tanc danyat a una nova ubicació, segons indica l'agència de notícies japonesa Kiodo.

I justament el 9 d'abril TEPCO ha informat de fugues en un tercer depòsit, justament on s'estava transvasant l'aigua del primer depòsit on s'han detectat les fugues, per la qual cosa el procés de transvàs s'ha paralitzat. Les fugues han fet que TEPCO “estiga perdent la fe” en aquests depòsits subterranis i complica extraordinàriament l’emmagatzematge i la gestió segura d'aquestes immenses quantitats d'aigua radioactiva, ja que no hi ha ara mateix cap altra opció disponible on ubicar-les.

Tot i que TEPCO utilitza un procés per a reciclar i eliminar el cesi radioactiu de l'aigua usada en la refrigeració dels nuclis i piscines danyades, aquesta conserva altres substàncies contaminants.

Des de l'inici de la crisi nuclear, en diverses ocasions l'operadora ha informat de la filtració d'aigua contaminada provinent de la planta tant al mar davant de la central com a l'exterior, amb la qual cosa les autoritats realitzen proves periòdiques per tal d’analitzar l'impacte produït, però les seus troballes es difonen amb comptagotes. Els peixos capturats prop de la planta han mostrat alts nivells de radiació des de la crisi, cosa que demostra que l'aigua contaminada de la instal·lació s'ha estat abocant a la mar en diverses ocasions, segons l'Associated Press. A més, es pensa que l’aigua radioactiva associada amb la crisi de Fukushima s'ha estat filtrant també contínuament al mar a través de les aigües subterrànies.El mes passat, un alt executiu de Tepco va dir que la companyia estava lluitant per aturar les filtracions des dels edificis dels reactors danyats a les aigües subterrànies dels aqüifers propers i que poden tardar fins a quatre anys en arreglar el problema.

Actualment, més de dos anys després que es desencadenara la crisi nuclear, la pitjor des de Txernòbil en 1986, prop de 3.500 empleats treballen en la planta per a retirar el combustible danyat i desmantellar les unitats afectades, un procés que segons els experts pot allargar-se unes quatre dècades.

Les fusions han provocat que la planta allibere grans quantitats de radiació en l'entorn i el desplaçament d'al voltant de 160.000 persones de les seues llars. No saben quan o si serà possible tornar a casa.



Perill d'explosió en el cementeri nuclear d'Hanford Site

La junta federal de seguretat nuclear dels Estats Units ha emés una advertència sobre el perill que els tancs subterranis de residus radioactius en la reserva nuclear d'Hanford, a l'estat de Washington, podrien explotar.


L'advertència de la Junta de Defensa d’Instal·lacions Nuclears reitera allò que les autoritats estatals i federals han sabut des de fa molt de temps sobre el risc que una acumulació de gas hidrogen en l'interior dels tancs d'emmagatzemament puga produir explosions que alliberen materials radioactius.

Les autoritats federals van anunciar al febrer que sis dels tancs subterranis d'emmagatzemament en les instal·lacions d'Hanford tenen fugues.

El projecte de neteja de 56 milions de galons de residus radioactius procedents de la producció de plutoni per a armes nuclears ha estat farcit de complicacions, problemes pressupostaris i retards. La reserva nuclear d'Hanford data de la Segons Guerra Mundial, quan el lloc va ser usat per a fer plutoni per a armes nuclears com a part del Projecte Manhattan. 



Accidents mortals en diverses centrals nuclears


Quatre persones van resultar ferides fa uns dies en la planta nuclear de Callaway a Missouri (USA). Una va patir una lesió menor i tres van ser traslladades a un hospital local.

L'accident, segons la Comissió Reguladora Nuclear (NRC), va ocórrer el 2 d'abril, quan es va produir un "arc elèctric" en un transformador de suport de la subestació de la planta. En el moment del “flash” el transformador havia estat retirat pel servei de manteniment. Alguns edificis fora del bloc d'alimentació es van quedar sense electricitat, però no va haver-hi impacte en l'equip o els sistemes de la planta, segons la NRC.

L'incident és el segon accident personal greu en una planta nuclear dels EUA en poc temps. En la mateixa setmana s'ha produït un greu accident, en caure una peça d'equip pesant a una central d’Arkansas; s’hi van causar ferides a huit treballadors de la planta i la mort d'un altre. Els treballadors estaven movent un estator d’un generador de turbina quan un aparell d'elevació es va enfonsar. La unitat 1 es trobava en situació de parada de recàrrega en aquell moment i va perdre la alimentació elèctrica des del exterior quan un equip elèctric es va danyar en caure-li damunt el generador. El generador també va causar una pèrdua d'energia elèctrica a una de les quatre bombes de refrigeració del reactor, cosa que provocà l’apagada automàtica de la unitat.

I abans d'aquestos accidents als EUA, dos treballadors van morir i un tercer va resultar greument ferit en un accident durant els treballs de manteniment en un edifici del reactor núm. 4 de la central nuclear de Cattenom, al nord-est de França.

L'accident va ocórrer el 28 de febrer, quan els treballadors estaven treballant en la pintura o el tractament de les parets d'aquest edifici sobre una plataforma que, segons sembla, es va desprendre i va deixar caure als treballadors alguns metres, fins a la planta inferior.

L'empresa propietària, EDF, informa que, encara que l'ajuda va ser enviada immediatament, dos dels treballadors no van poder ser reanimats i moriren a causa de les ferides. El tercer treballador va resultar ferit greu.

L'empresa ha declarat que ha posat en marxa una investigació sobre la causa exacta de l'accident. L'autoritat de seguretat nuclear francesa (Autorité de Sûreté Nucléaire, ASN) també ha enviat inspectors a la planta a fi d’investigar l'accident. 



El reactor suís de Mühleberg obté llicència d'operació il
·limitada

El 28 de març del 2013, el Tribunal Federal de Suïssa ha dictat sentència a favor de l'operador de la planta d'energia nuclear Mühleberg, anul·lant la sentència de març de 2012 del Tribunal Administratiu Federal que limita la llicència d'explotació a finals de juny del 2013 Aquesta decisió significa de fet una llicència d'explotació il·limitada del reactor d'aigua en ebullició (BWR) de 373 MW, de 42 anys d’edat, que va arribar a la criticitat per primera vegada el 8 de març de 1971 i es va connectar a la xarxa l'1 de juliol de 1971, la qual cosa fa de Mühleberg un dels cinc reactors més antics del món. El Tribunal Federal considera que les activitats de supervisió de la Inspecció Nacional de Seguretat Nuclear (ENSI) és prou per a garantir la seguretat. El propietari BKW suposadament planeja operar la planta fins al 2022 i després canviar a les energies renovables. L'aliança antinuclear Nein zu neuen AKW (No a les centrals nuclears noves) va reaccionar afirmant que "en açò, d'una manera perversa, el risc nuclear per a la població suïssa després de la catàstrofe de Fukushima està augmentant en compte de disminuir". El fet que els dos tribunals federals més alts en el país no es posen d'acord sobre la interpretació de la llei és considerada per l'Aliança com a "explosiu". 



La radiació emanada de Fukushima afecta ja els nadons als EUA


Investigadors nord-americans han confirmat que el desastre nuclear de Fukushima (nord-est de Japó), al març de 2011, ha generat un alt nombre d'anormalitats tiroïdals entre els nounats a la costa oest dels Estats Units, que va assolir en aquell any un màxim de precipitacions radioactives.

Dies després de la catàstrofe ocasionada pel sisme de magnitud 9 i el posterior tsunami, que va deixar 20.448 morts, va destruir 72 mil cases i va obligar a evacuar 200.000 persones al nord-est de Japó, les concentracions de iode radioactiu I-131 en les pluges nord-americanes eren fins a 211 vegades superiors a les normals.

Els nivells més alts de I-131 es van documentar en cinc estats: Califòrnia (oest), Hawaii (nord), Alaska (nord), Oregón (nord-oest) i Washington (capital).



Del 17 de març al 31 de desembre de 2011 el nombre de casos d'hipotiroïdisme congènit en aquests cinc estats va ser un 16 per cent major que en el mateix període del 2010.

La major divergència (+28 per cent) es va registrar en el període del 17 de març al 30 de juny d'aquell any.

Al febrer d'enguany es va informar que el 44,2 per cent dels xiquets examinats en la prefectura de Fukushima també tenen anormalitats tiroïdals.

El iode radioactiu que entra al cos humà s'acumula en la glàndula tiroide, que produeix hormones de creixement. L'exposició a la radiació pot atrofiar el creixement del cos i el cervell d'un xiquet, fins i tot provocar cretinisme i càncer de tiroide. Aquestes malalties i símptomes estan molt ben documentades després de Txernòbil, un accident nuclear succeït en la central nuclear d'Ucraïna el 26 d'abril de 1986.

Els fetus en el claustre matern són més vulnerables a la contaminació radioactiva, ja que els seus sistemes de resistència no estan desenvolupats. Els xiquets i els adults poden protegir la seua glàndula tiroide del I-131 si consumeixen iode estable. En saturar-se amb aquest iode, la glàndula rebutja radioisòtops.

Totes les conseqüències a llarg termini de la radiació alliberada en l'accident nuclear de la central de Fukushima al març de 2011 no han sigut calculades encara.

L'Organització Mundial de la Salut adverteix que els joves estan en risc d’intoxicació per radiació en la glàndula tiroide, mentre que els xiquets i xiquetes s'enfronten a les pitjors conseqüències, perquè les seues cèl·lules es divideixen a un ritme accelerat.

L'última investigació assenyala que en el transcurs de cinc anys l'aigua de l'oceà altament contaminada de la zona podria arribar a la costa oest dels Estats Units.

dimarts, 16 d’abril de 2013

L'expresident de la Comissió Reguladora Nuclear dels EUA avala el tancament de Cofrents



Gregory B. Jaczko s'oposa a prorrogar el funcionament de les centrals nuclears després de la catàstrofe de Fukushima

Gregory B. Jaczko, que fins l'estiu passat va ser president de la Comissió Reguladora Nuclear (NRC) dels Estats Units —organisme semblant al Consell de Seguretat Nacional (CSN) espanyol—, exigeix el tancament de tots els reactors nord-americans en funcionament, per patir problemes irresolubles de seguretat. Aquesta demanda és aplicable també a la central de Cofrents, que va ser construïda per les mateixes empreses nord-americanes que van posar en marxa els reactors que l'expresident de la NRC considera insegurs després de la catàstrofe de Fukushima.

Gregory B. Jaczko, expresident de la Comissió de Seguretat Nuclear (NRC) dels Estats Units d’Amèrica (EUA), ha manifestat la seua oposició a les pròrrogues de 20, i fins i tot 40 anys, que estan demanant i obtenint nombroses centrals nord-americans, a les quals els vencia la llicència de funcionament després de 40 anys d'activitat. Jaczko va fer aquesta afirmació durant la Conferència Internacional de Política Nuclear Carnegie, celebrada aquest mateix mes d'abril. Segons l'expresident de la NRC, els 104 reactors nuclears que actualment es troben en funcionament als EUA tenen problemes irreparables de seguretat.

La posició de Jaczko, contrària a la renovació de les llicències de funcionament de les centrals nuclears més obsoletes, reforça les tesis de la plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa les principals organitzacions ecologistes del País Valencià, i també sindicats i entitats de la societat civil, que exigeixen el tancament immediat de la nuclear valenciana. Cofrents i les altres centrals espanyoles van ser construïdes per empreses nord-americanes i els seus models de fabricació són iguals als de les nuclears dels EUA. Per tant, Cofrents i la resta de centrals espanyoles són tan perilloses com els 104 reactors nord-americans que, segons l'expresident de la NRC, pateixen problemes irreparables de seguretat.

Concretament, el reactor de Cofrents, model BWR-6, va ser construït per l'empresa nord-americana General Electric. El seu disseny i construcció es van realitzar a imatge i semblança del de la central de Grand Gulf-1, ubicada a l'estat de Mississipí i que va entrar en funcionament en 1982 (dos anys abans que la central valenciana). A més del de Grand Gulf-1, als EUA hi ha altres 3 nuclears bessones a la de Cofrents: la central de Clinton, a l'estat d'Illinois, la de River Bend-1 a Lousiana i la de Perry a Ohio. Precisament, la nuclear de Perry, que es va posar en marxa en 1986, acumula com Cofrents un llarg historial de problemes i accidents. Destaca especialment l'incendi que va patir, l'any 2010, el sistema de lubricació d'una de les bombes d'aigua que alimenta la caixa d’acer del reactor de Perry.

Les declaracions de Jaczko oposant-se a prorrogar el funcionament de les nuclears més obsoletes són inusuals per a un membre o exmembre de la NRC. Segons ell mateix, responen a un procés de reflexió, iniciada arran de l'accident de Fukushima, i al convenciment que l'actual política de les empreses nuclears d'anar posant un pedaç sobre un altre no garanteix la seguretat de les centrals. La seua preocupació per la perillositat de les nuclears nord-americanes explica la seua dimissió, presentada l'estiu passat, després de mesos d'enfrontaments amb els altres 4 comissionats de la NRC per la insistència de l'expresident de la comissió a exigir més mesures de seguretat arran del desastre de Fukushima.

Per a Tanquem Cofrents, la postura de Jaczko reforça i avala la històrica reivindicació de la plataforma: el tancament de la central de Cofrents i la transició cap a un model energètic net, sostenible, segur i eficient, basat en l'estalvi energètic i en l'ús d'energies renovables. Una reivindicació que aquest diumenge Tanquem Cofrents portarà fins a la mateixa porta de la central nuclear, durant la marxa anual que convoca la plataforma. La protesta partirà de la localitat de Jalance i per a facilitar la participació de la societat civil Tanquem Cofrents ha organitzat l’eixida d’un autobús gratuït des de la ciutat de València.

El ex presidente de la Comisión Reguladora Nuclear de EE.UU. avala el cierre de Cofrents



Gregory B. Jaczko se opone a prorrogar el funcionamiento de las centrales nucleares tras la catástrofe de Fukushima

Gregory B. Jaczko, quien fue presidente hasta el verano pasado de la Comisión Reguladora Nuclear (NRC) de Estados Unidos, organismo similar al Consejo de Seguridad Nacional (CSN) español, exige el cierre de todos los reactores estadounidenses en funcionamiento, por sufrir problemas irresolubles de seguridad. Esta demanda es aplicable también a la central de Cofrentes, que fue construida por las mismas empresas norteamericanas que pusieron en marcha los reactores que el ex presidente de la NRC considera inseguros, tras la catástrofe de Fukushima..

Gregory B. Jaczko, ex presidente de la Comisión de Seguridad Nuclear (NRC) de EE.UU, ha manifestado su oposición a las prórrogas de 20, e incluso 40 años, que están pidiendo y obteniendo numerosas centrales estadounidenses, a las que les vencía su licencia de funcionamiento tras 40 años de actividad. Jaczko realizó esta afirmación durante la Conferencia Internacional de Política Nuclear Carnegie, celebrada este mismo mes de abril. Según el ex presidente de la NRC, los 104 reactores nucleares que actualmente se encuentran en funcionamiento en EE.UU. tienen problemas irreparables de seguridad.

La postura de Jaczko, contraria a la renovación de las licencias de funcionamiento de las centrales nucleares más obsoletas, refuerza las tesis de la plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a las principales organizaciones ecologistas del País Valencianos, así como a sindicatos y entidades de la sociedad civil que exigen el cierre inmediato de la nuclear valenciana. Cofrents y las demás centrales españoles fueron construidos por empresas norteamericanas y sus modelos de fabricación son iguales a los de las nucleares de EE.UU. Por tanto, Cofrents y el resto de centrales españolas son tan peligrosos como los 104 reactores estadounidenses que, según el ex presidente de la NRC, padecen problemas irreparables de seguridad. 

Concretamente, el reactor de Cofrents, modelo BWR-6, fue construido por la empresa General Electric (EE.UU.). Su diseño y construcción se realizó a imagen y semejanza del de la central de Grand Gulf-1, ubicada en el estado de Misisipi y que entró en funcionamiento en 1982 (dos años antes que el de la central valenciana). Además del de Grand Gulf-1, en EE.UU. existen otras 3 nucleares gemelas a la de Cofrents: la central de Clinton, en el estado de Illinois, la de River Bend-1 en Lousiana y la de Perry en Ohio. Precisamente, la nuclear de Perry, que se puso en marcha en 1986, acumula como Cofrents un largo historial de problemas y accidentes. Destaca especialmente el incendio que sufrió, en el año 2010, el sistema de lubricación de una de las bombas de agua que alimenta la vasija del reactor de Perry.

Las declaraciones de Jaczko oponiéndose a prorrogar el funcionamiento de las nucleares más obsoletas son inusuales para un miembro o ex-miembro del NRC. Según él mismo, responden a un proceso de reflexión, iniciada a raíz del accidente de Fukushima, y al convencimiento de que la actual política de las empresas nucleares de ir poniendo venda sobre venda no garantiza la seguridad de las centrales. Su preocupación por la peligrosidad de las nucleares norteamericanas explica su dimisión, presentada el verano pasado, tras meses de enfrentamientos con los otros 4 comisionados del NRC por la insistencia del ex presidente de la comisión en exigir más medidas de seguridad a raíz del desastre de Fukushima.

Para Tanquem Cofrents, la postura de Jaczko refuerza y avala la histórica reivindicación de la plataforma: el cierre de la central de Cofrents y la transición hacia un modelo energético limpio, sostenible, seguro y eficiente, basado en el ahorro energético y en el uso de energías renovables. Una reivindicación que este domingo Tanquem Cofrents llevará hasta la misma puerta de la central nuclear, durante la marcha anual que convoca la plataforma. La protesta partirá de la localidad de Jalance y para facilitar la participación de la sociedad civil Tanquem Cofrents fletará un autobús gratuito desde la ciudad de Valencia.

dilluns, 1 d’abril de 2013

El 21 d'abril: Marxa Antinuclear a Cofrents


MÁS ABAJO EN CASTELLANO

Com en aquests últims anys, la Plataforma Tanquem Cofrents torna a organitzar la Marxa Antinuclear a Cofrents, que tindrà lloc el diumenge 21 d'abril.

La Marxa partirà a les 11.30 h des de la població de Jalance (a uns 4,5 km de la central nuclear), des de davant de la piscina municipal, al costat de la carretera nacional N-330.

Enguany hem de celebrar que ja hi ha una central nuclear menys a Espanya, però continuen havent-hi motius per a la preocupació i la reivindicació del tancament de totes.

Us animem per tant a unir-vos a aquesta marxa.

Per a les persones que assistiu des de València i rodalia, hem de dir-vos que hi ha autobusos gratuïts que eixiran a les 9:00 h de la plaça d'Espanya, concretament al costat de la parada Espanya-Ermita de les línies 2 i 80 de l'EMT.

Després de la marxa anirem a menjar junts (qui vulga) a una casa rural de la zona. Per descomptat, cadascú pot portar-se el seu propi menjar, però hem negociat un menú comú a preu reduït. És important que qui vinga amb l'autobús i/o vinga a menjar el menú s'apunte enviant un correu a l'adreça tanquemcofrents@gmail.com abans del 18 d'abril perquè puguem contractar la logística necessària.

Ens veiem en la marxa.

CARTELL DE LA MARXA EN PDF (VALENCIÀ)



Como en estos últimos años, la Plataforma Tanquem Cofrents vuelve a organizar la Marcha Antinuclear a Cofrentes, que tendrá lugar el domingo 21 de abril.

La Marcha partirá a las 11.30 h desde la población de Jalance (a unos 4,5 km de la central nuclear), desde delante de la piscina municipal, junto a la carretera nacional N-330.

Este año hemos de celebrar que ya hay una central nuclear menos en España, pero siguen habiendo motivos para la preocupación y la reivindicación del cierre de todas ellas.

Os animamos, por tanto, a uniros a esta marcha.

Para las personas que asistáis desde València y alrededores, hemos de deciros que hay autobuses gratuitos que saldrán a las 9:00 h de la plaza de España, concretamente al lado de la parada España-Ermita de las líneas 2 y 80 de la EMT.

Tras la marcha iremos a comer junt@s (quien quiera) a una casa rural de la zona. Por supuesto, cada uno puede llevar su propia comida, pero hemos negociado un menú común a precio reducido. Es importante que quien venga en el autobús y/o venga a comer el menú se apunte mandando un correo a la dirección tanquemcofrents@gmail.com antes del 18 de abril para que podamos contratar la logística necesaria.

Nos vemos en la marcha.

CARTEL DE LA MARCHA EN PDF (CASTELLANO)

dilluns, 11 de març de 2013

Acció de protesta contra l'energia nuclear en les torres de Serrans de València amb motiu del 2n aniversari del desastre de Fukushima


Foto: Ignasi Soler
La plataforma “Tanquem Cofrents”, que agrupa les principals organitzacions ecologistes del País Valencià, i també sindicats i altres organitzacions de la societat civil valenciana, ha realitzat en el matí del diumenge 10 de març una acció reivindicativa a la ciutat de València, coincidint amb el 2n aniversari del desastre de Fukushima.

L'acció, en la qual han participat una quinzena d'activistes, ha consistit a despenjar dues pancartes gegants en la façana d'un dels monuments més emblemàtics de València, les torres de Serrans, en les quals s'expressaven els dubtes sobre l'estat de la central nuclear més pròxima a València (només 55 km), la central de Cofrents, i se n'exigia el tancament immediat.

Pel que fa a aquesta qüestió, Tanquem Cofrents ha volgut recordar que la central ja du quasi 30 anys de funcionament, que acumula un ampli historial d'avaries i accidents que posen en dubte el seu nivell de deteriorament i que les proves d'esforç a què s'ha sotmés –com també la resta de les centrals europees– arran del desastre de Fukushima, a més de ser incompletes, les han dutes a terme els mateixos treballadors de la central, la qual cosa lleva credibilitat als seus resultats.

Durant l'acció, que ha sigut absolutament pacifica i no ha produït cap tipus de dany ni a persones ni al monument, s'han presentat una vintena de policies nacionals que han realitzat identificacions i escorcolls indiscriminats, fins i tot als ciutadans aliens a l'acció que passaven pels voltants del monument i han expressat la seua simpatia per l'acció i els seus objectius.

Aquesta acció s'emmarca dins d'una multitud de mobilitzacions simultànies durant el cap de setmana en diverses localitzacions de tot l'estat, coordinades per la CEAN (Coordinadora Estatal Antinuclear) per tal d'exigir l'abandó de l'energia nuclear, tal com ho han decidit altres països, com ara Alemanya, Itàlia, Bèlgica o Suïssa; i també la transició cap a un model energètic diferent, més just, sostenible i barat, basat en l'estalvi i l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables. Aquestes accions a Espanya coincideixen també amb nombroses mobilitzacions en molts altres països per a “commemorar” l'accident de Fukushima i els enormes perjuís a la salut de la població japonesa, els centenars de milers de persones desplaçades, que han vist destruït el seu futur, i les gegantines despeses que suposen i suposaran en el futur la neteja de la contaminació radioactiva, les compensacions a agricultors, ramaders i pescadors que han vist la seua producció contaminada i per tant no la poden vendre, el reallotjament dels desplaçats i el desmantellament dels reactors destruïts, que es calcula que tardarà en fer-se 50 anys i per a la qual cosa caldrà desenvolupar noves tecnologies en robòtica i altres camps.

Tanquem Cofrents considera que el desastre de Fukushima va ser molt pitjor que el que es va voler vendre a l'opinió pública en un principi, dins de la política habitual d'opacitat i falta de transparència de les empreses nuclears, i ha posat de manifest, per si no hi havia prou amb la catàstrofe de Txernòbil, l'accident d'Harrisburg i molts altres accidents, que l'energia nuclear és summament perillosa.

Tanquem Cofrents també vol denunciar que l'energia nuclear és molt cara, com ho demostra el tancament de la central de Garoña l'any passat, o els de les centrals nord-americanes de Crystal River (Florida) i Kewanee (Wisconsin) aquest mateix any, totes les quals disposaven de llicència per a continuar operant i que tanquen per motius econòmics, i que els enormes beneficis que obtenen les empreses elèctriques nuclears són degudes a les enormes subvencions directes i indirectes que reben per part dels estats.

Així mateix, Tanquem Cofrents vol remarcar que a més dels problemes indicats anteriorment i altres, com la gestió dels residus i l'enorme consum d'aigua, les centrals nuclears són absolutament innecessàries ja que el sistema elèctric espanyol està absolutament sobredimensionat i, a més, es pot compensar la producció nuclear amb mesures d'estalvi i eficiència energètics i amb l'ús d'energies renovables. Fins i tot les noves energies renovables ja produeixen més electricitat que la nuclear, com ho demostra un dada concreta: tot i el boicot del govern espanyol a les energies renovables, des de novembre, és a dir, 4 mesos consecutius i el que portem de març, una sola energia renovable, l'eòlica –i sense comptar l'aportació de la solar i la biomassa–, és la primera font de generació elèctrica a Espanya, molt per damunt de la segona, que ha sigut la nuclear; les energies renovables, en el seu conjunt, superen ja el 45% de la generació elèctrica total en el que portem d'any.

Acción de protesta contra la energía nuclear en las torres de Serranos de Valencia con motivo del 2º aniversario del desastre de Fukushima


Foto: Ignasi Soler
La plataforma “Tanquem Cofrents”, que agrupa a las principales organizaciones ecologistas del País Valencià, asi como asindicatos y otras organizaciones de la sociedad civil valenciana, ha realizado en la mañana del domingo, día 10 de marzo, una acción reivindicativa en la ciudad de Valencia, coincidiendo con el 2º aniversario del desastre de Fukushima.

La acción, en la que han participado una quincena de activistas, ha consistido en descolgar dos pancartas gigantes en la fachada de uno de los monumentos más emblemáticos de Valencia, las torres de Serranos, en las que se expresaban las dudas sobre el estado de la central nuclear más próxima a Valencia (sólo 55 km), la central de Cofrentes y se exigía su cierre inmediato.

Tanquem Cofrents ha querido recordar, a este respecto, que la central ya tiene casi 30 años de funcionamiento, acumula un amplio historial de averías y accidentes que ponen en cuestión su nivel de deterioro y que las pruebas de esfuerzo realizadas a esta central, y al resto de las centrales europeas a raíz del desastre de Fukushima, además de ser incompletas, han sido llevadas a cabo por los mismos trabajadores de la central, lo que les quita credibilidad a sus resultados.

Durante la acción, que ha sido absolutamente pacifica y no ha producido ningún tipo de daño ni a personas ni al monumento en si, se han presentado una veintena de policías nacionales que han procedido a realizar identificaciones y registros indiscriminados, incluso a los ciudadanos ajenos a la acción que pasaban por las inmediaciones del monumento y han expresado su simpatía por la acción y sus objetivos.

Esta acción se enmarca dentro de una multitud de movilizaciones simultaneas durante ese fin de semana en diversas localizaciones de todo el estado, coordinadas por la CEAN (Coordinadora Estatal Antinuclear) para exigir el abandono de la energía nuclear, como ya han decidido otros países, como Alemania, Italia, Bélgica o Suiza; asi como la transición a un modelo energético diferente, más justo, sostenible y barato, basado en el ahorro y la eficiencia energética y el uso de energías renovables.

Estas acciones en España coinciden asimismo con multitud de movilizaciones en otros muchos países para “conmemorar” el accidente de Fukushima y los enormes perjucios a la salud de la población japonesa, los centenares de miles de personas desplazadas, que han visto destruido su futuro, y los gigantescos gastos que suponen y supondrán en el futuro la limpieza de la contaminación radioactiva, las compensaciones a agricultores, ganaderos y pescadores que han visto su producción contaminada y por tanto no la pueden vender, el realojo de los desplazados y el desmantelamiento de los reactores destruidos, que se calcula que tardara 50 años en realizarse y para lo el que esta habiendo que desarrollar nuevas tecnologías en robótica y otros campos.

Tanquem Cofrents considera que el desastre de Fukushima fue mucho peor que lo que se quiso vender a la opinión pública en un principio, dentro de la política habitual de opacidad y falta de transparencia de las empresas nucleares, y ha puesto de manifiesto, por si no hubiera sido suficiente con la catástrofe de Chernobil, el accidente de Harrisburg y otros muchos accidentes que la energía nuclear es sumamente peligrosa.

Tanquem Cofrents también quiere denunciar que la energía nuclear es muy cara, como demuestra el cierre de la central de Garoña el año pasado, o los de las centrales estadounidenses de Crystal River (Florida) y Kewanee (Wisconsin) este mismo año, todas ellas con licencia para continuar operando y que cierran por motivos económicos, y que los enormes beneficios que obtienen las empresas eléctricas nucleares son a base de las enormes subvenciones directas e indirectas que reciben por parte de los estados.

Asimismo, Tanquem Cofrents quiere remarcar que además de la problemáticas nombradas anteriormente y otras, como la gestión de sus residuos y su enorme consumo de agua, las centrales nucleares son absolutamente innecesarias ya que el sistema eléctrico español está absolutamente sobredimensionado y que entre medidas de ahorro y eficiencia energéticos y el uso de energías renovables se puede compensar la producción nuclear.

Esto es tanto así que las nuevas energías renovables ya producen más electricidad que la nuclear, como demuestra un dato concreto: a pesar del boicoteo del gobierno español a las energías renovables, llevamos desde noviembre, es decir, 4 meses consecutivos y lo que llevamos de marzo, en que una sola energía renovable, la eólica, y sin contar la aportación de la solar y la biomasa, es la primera fuente de generación eléctrica en España, muy por encima de la segunda, que ha sido la nuclear, y que las energías renovables, en su conjunto, superan ya el 45% de la generación eléctrica total en lo que llevamos de año.

diumenge, 10 de febrer de 2013

Notícies renovables (gener/2013)

Bèlgica planeja construir una illa artificial per a emmagatzemar l'energia procedent dels aerogeneradors

El ministre Johan Vande Lanotte està planejant construir una illa artificial en forma de dona en el mar del Nord, que emmagatzemarà l'energia eòlica per al bombament d'aigua d'un buit en el centre, ja que busca formes de reduir la dependència de l'energia nuclear.

Tenim una gran quantitat d'energia dels molins de vent i moltes vegades es perd perquè no n'hi ha prou demanda d'electricitat", va dir un portaveu del ministre. "Aquesta és una gran solució", va dir, i va agregar que pensava que podria ser la primera d'aquest tipus.

L'excés d'energia s'utilitzaria per a bombejar l'aigua fora del centre de l'illa, i després l'aigua es deixaria entrar una altra vegada a través de turbines quan la demanda superara l'oferta.

Vande Lanotte va fer una presentació sobre el tema al port belga de Zeebrugge al principi d'aquesta setmana, i va indicar que encaixa amb l'objectiu del país de retirar-se de l'energia nuclear, que actualment representa el 57% de l'energia de Bèlgica.

Bèlgica espera amb el temps generar 2.300 MW a partir de la seua xarxa de parcs eòlics del mar del Nord, a fi d'aconseguir la transició de la nuclear.

L'illa es troba encara en fase de planificació i es construiria a partir d'arena a 3 km de la costa belga, prop de la localitat de Wenduine si se n'obté el vistiplau definitiu.



El Japó reemplaçarà la central nuclear de Fukushima amb el parc eòlic marí més gran del món.

El Japó reemplaçarà la central nuclear de Fukushima amb el parc eòlic marí més gran del món, amb 143 aerogeneradors. El parc s'ubicarà a uns 16 quilòmetres de la costa de la prefectura de Fukushima i inclourà un total de 143 turbines eòliques instal·lades sobre plataformes flotants d'acer.

El Japó ha apostat per una solució radical que permeta compensar el dèficit energètic causat per l'accident de la central nuclear de Fukushima: s'ha compromés a construir el major parc eòlic en alta mar en el món.

Les plataformes eòliques seran estabilitzades amb un contrapés i ancorades al fons marí per mitjà de cables d'amarrament.

Les tasques de construcció començaran al juliol d'enguany. En una primera etapa, els enginyers japonesos construiran i instal·laran una turbina eòlica de 2 megawatts i, una vegada s'hagen comprovat tots els detalls del seu funcionament, prosseguiran amb la resta.

Està previst que la construcció del parc eòlic acabe en 2020 i que en 2040 el complex comence a funcionar plenament. A partir d'eixe moment, la central eòlica subministrarà electricitat a la xarxa energètica a la qual abans de la catàstrofe de març del 2011 van estar connectades les dos centrals nuclears de Fukushima: la sinistrada Fukushima I i Fukushima II.

Els dissenyadors, que han dut a terme una sèrie d'experiments, entre els quals la simulació per ordinador i proves en tancs d'aigua, sostenen que el complex eòlic resistiria tant un tsunami com un tifó.



La indústria eòlica nord-americana ha aconseguit un augment rècord de nova potència eòlica en 2012.

S'han connectat a la xarxa elèctrica 13,2 GW de nova capacitat de generació.

La nova capacitat eòlica instal·lada en 2012 supera en més del 102% la potència connectada a la xarxa l'any anterior, quan es van posar en servei 6,5 GW.

Amb els magnífics resultats de 2012, ara la capacitat de generació eòlica en els EUA és de més de 60 GW, equivalent al 6% de tota la capacitat elèctrica instal·lada del país.

La competitivitat de l'energia eòlica ha millorat drasticament en els últims anys. Els preus dels equips s'han reduït en més d'un 21% des de 2010, mentre que durant el mateix període el rendiment de les turbines ha augmentat.

La combinació dels dos factors ha donat lloc a una caiguda de més del 21% en el cost de generació d'electricitat per a un projecte eòlic tipus als EUA, en relació al de 2010.



Continua la tramitació parlamentària d'una nova llei sobre preus progressius de l'energia a França 

La nova versió del projecte de llei sobre la diferenciació dels preus del gas i l'electricitat, aprovada la nit del dijous 17 al divendres 18 de gener a l'Assemblea Nacional, vol "aclarir el dispositiu" del bonus-malus (bonificació-penalització), considerat massa complex pels senadors del Front d'Esquerra, centre i UMP, que el van rebutjar a finals d'octubre.

La filosofia general es manté: només afecta a xarxes d'energia (electricitat, gas natural i calor), els edificis d'apartaments no estan exempts i el principi del sistema bonus-malus es manté.

Al contrari, els preus progressius, previstos inicialment per a 2014, només s'aplicaran a partir de 2015. I la progressivitat s'ha suavitzat en comparació amb la primera versió.

Els francesos el consum dels quals siga menor o igual a la base rebran un bo d'uns pocs euros per megawatt hora. La base de dades s'ajustarà al nombre d'habitants de l'habitatge, la seua ubicació i el tipus de calefacció utilitzat (gas o electricitat).

Residències secundàries

Per a aquells amb un consum que supere el volum base s'han definit dos nivells de penalitzacions. El primer s'ha creat amb "la intenció d'enviar un senyal d'avís", el segon, més rigorós, s'aplicarà a partir d'un nivell de consum superior al 300% del volum de referència, en compte del 150% anterior. Es preveu un descompte de les penalitzacions per a les 4 milions de llars que es beneficien de tarifes socials per a gas i electricitat.

El sistema afecta també les segones residències, amb un tractament especial: "Els serà assignat un volum de base, igual a la meitat del volum bàsic assignat a una sola persona. No podran rebre cap bonificació, però sí estaran subjectes a penalitzacions".

Finalment, en contra del que s'indicava en la primera versió del projecte de llei, no s'utilitzarà les autoritats fiscals per a arreplegar la informació personal necessària per a fixar la tarifa , sinó un òrgan ad hoc. A pesar de les millores en el text, no hi ha cap garantia que aquest text refós, que continua sent molt complex, supere la barrera del senat. En qualsevol cas, la diferenciació dels preus de l'electricitat i del gas ha d'adoptar-se abans d'acabar-se febrer.



Espanya haurà de crear centenars de milers d'electrolineres per a 2020 

La Comissió Europea acaba d'anunciar un paquet de mesures que inclou l'aprovació d'una directiva per a "garantir la creació d'estacions de combustible alternatives en tot Europa amb normes comunes de disseny i utilització“. Les mesures afecten els vehicles moguts amb electricitat, hidrogen, biocarburants, gas natural i gas liquat del petroli. En el primer cas, la CE demana passar d'11.749 a 795.000 punts de recàrrega. A Espanya caldrà saltar de 1.356 a 82.000 estacions per abastir els 2,5 milions de vehicles elèctrics que el PANER estima que circularan en 2020, la xifra més alta de tota la UE. Aquestes estacions de recàrrega hauran d'estar equipades amb un mateix endoll, el conegut com a "tipus 2", que l'executiu europeu ha establit com a connector universal a la Unió Europea.



Nous rècords eòlics a Espanya

El passat mes de gener ha sigut el tercer consecutiu en què l'eòlica ha esdevingut la primera font de generació elèctrica a l'Espanya peninsular. En efecte, segons dades de REE, al novembre l'eòlica representà el 21,6% de la generació elèctrica peninsular, seguida per la nuclear, amb el 19,1%, i el carbó amb el 18,4%. Al desembre l'eòlica va representar el 24,2% de la producció elèctrica peninsular, seguida per la nuclear amb el 19,1% i el carbó, amb el 18,5%. I al gener, l'eòlica ha representat el 27,3% de la generació elèctrica peninsular, seguida per la nuclear, amb el 19,7%, i la cogeneració, amb el 12'9%. Abans d'aquestos últims mesos, ja hi havia hagut un parell de mesos solts en què l'eòlica havia sigut la primera font, però mai en mesos consecutius.

Cal destacar que aquest percentatge d'eòlica al gener del 27,3% també és un rècord, i que segurament també ho ha estat el volum global de la producció mensual (6.329 GWh). Així mateix, el 16 de gener es va batre el rècord de producció eòlica en un dia, amb 345 Gwh.

Aquesta alta producció eòlica ha disminuït considerablement les emissions de gasos d'efecte hivernacle durant aquestos mesos. No obstant això, no ha arribat a compensar l'enorme augment d'utilització del carbó durant l'any 2012, la qual cosa ha ocasionat que, encara que ha disminuït la generació total d'electricitat per cinqué any consecutiu, les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) procedents del sector elèctric han augmentat considerablement. Tant és així, que ha eliminat totalment l'efecte de la disminució d'altres sectors, com ara el transport per carretera (a causa de la crisi econòmica), de forma que les emissions globals de GEI a Espanya han augmentat lleugerament en 2012 en relació al 2011.

dissabte, 2 de febrer de 2013

Notícies nuclears


Balanç nuclear de l'any 2012

Durant 2012 s'han connectat a la xarxa 3 nous reactors nuclears: Shin- Wolsong 1 i Shin-Kori 2, a Corea del Sud, i Ningde 1, a la Xina. A més, s'han reconnectat a la xarxa dos reactors que portaven, respectivament, 15 i 17 anys parats: Bruce-1 i Bruce-2, a Canadà.

S'han tancat 4 reactors: Oldbury a-1 i Wylfa 2, a la Gran Bretanya, Gentilly 2, al Canadà, i Garoña, a Espanya, encara que esta última no s'ha donat oficialment per tancada. També s'han requalificat retroactivament com a tancats dos reactors canadencs, Pickering 2 i Pickering 3, que, encara que es van desconnectar en 1997, oficialment no estaven tancats, sinó en parada de llarga durada.

D'altra banda, s'ha iniciat la construcció (el que no significa necessàriament que finalment s'acaben) de 7 nous reactors: Fuqing 4, Yangjian 4, Shidaowan 1 i Tianwan 3, a la Xina, Baltiisk 1, a Rússia, Shin-Ulchin 1, a Corea del Sud, i Bakarah 1, a Dubai. I s'ha abandonat la construcció de dos reactors que ja estaven bastant avançats: Belene 1 i Belene 2, a Bulgària.


Presentat un nou pla per a l'emmagatzemament dels residus radioactius d'alta activitat als EUA

Després que en 2010 s'abandonara, per falta de seguretat, el projecte d'emmagatzemament definitiu a Yucca Mountain (Nevada), Estats Units estava sense cap alternativa per a la gestió d'estos residus. Paral·lelament, l'any passat, i arran del desastre de Fukushima, la Nuclear Regulatory Commission (NRC) ha determinat que no se es podrien donar o ampliar noves llicències de funcionament de les centrals, si no hi havia un programa clar per a traure'n els residus que actualment s'emmagatzemen en les centrals mateixes. El passat 10 de gener s'ha presentat una nova planificació estratègica per a la seua gestió. Per a començar, es crearà un nou organisme encarregat de la gestió i es preveu que es construïsca una "instal·lació pilot d'emmagatzemament provisional" per a 2021, una instal·lació a escala real "d'emmagatzemament provisional" per al 2025 i un "emmagatzemament geològic definitiu" per a 2048. Sense donar molta importància a estos terminis, el més nou de la nova planificació és que especifica que la instal·lació d'estos cementeris nuclears haurà de comptar amb el consentiment de la població on s'ubiquen, i que descarta qualsevol programa de reciclatge o reprocessament d'estos residus.


L'AIEA ha reclassificat per fi la situació dels reactors japonesos 

L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) només comptava fins ara com a tancats els 4 reactors japonesos directament accidentats en el desastre de Fukushima: Fukushima Daichii 1, 2, 3 i 4, mentre que els 51 restants que estaven en funcionament en el moment del desastre de Fukushima continuaven comptant com a operatius, encara que havien anat tancant gradualment quan els arribà l'hora de la parada per a manteniment, i només 2 d'ells han tornat a posar-se en marxa. Ara l'AIEA ha reclassificat retroactivament (amb data 1-12-2012 la majoria) 47 d'estos reactors com a parats de llarga durada i només ha deixat com a operatius Ohi-3 i 4, que són els que realment estan en marxa, i també, estranyament, Tomari 3, ja que porta parat des de maig de 2012 (va ser l'últim a parar quan Japó es va quedar durant més d'un mes sense generació elèctrica d'origen nuclear), i no hi ha cap indicació que es vaja a posar en marxa abans que la resta (si és que algun dia tornen a funcionar).

En qualsevol cas, ara l'AIEA compta que queden 390 reactors operatius en el planeta, amb una potència de 331.000 MW, encara que ni ha descomptat el tancament de Garoña, ni ha tingut en compte que hi ha diversos reactors que compten com a operacionals i que porten més d'un any parats per avaries.

Nota: dos dies després de publicar estos canvis en la pàgina web de l'AIEA, la pàgina ha tornat a la seua situació anterior, és a dir, han desfet els canvis. Es veu que era un canvi massa escandalós per al lobby nuclear.


Se celebrarà un referèndum per a l'abandonament de l'energia nuclear a Suïssa

Una iniciativa per a eliminar l'ús de l'energia nuclear a Suïssa en 2029 ha aconseguit el suport necessari per a celebrar un referèndum nacional sobre el tema que se celebrarà en una data encara no anunciada.

La Cancelleria Federal de Suïssa va anunciar que la iniciativa, presentada el 16 de novembre de 2012, ha acabat formalment. S'han validat 107.533 de les 108.227 firmes presentades, amb la qual cosa s'han superat les 100.000 necessàries perquè una iniciativa siga sotmesa a referèndum d'acord amb la legislació suïssa.

El govern federal de Suïssa ja havia decidit, en resposta a l'accident de Fukushima, eliminar els cinc reactors nuclears que generen el 40% de l'electricitat del país a mesura que compliren una vida operativa de 50 anys, de forma que l'últim tancarà en 2035. No obstant això, la legislació per a formalitzar esta decisió està encara pendent.

La iniciativa per a un abandonament anticipat de l'energia nuclear va ser presentada per una aliança de grups ecologistes, partits polítics, organitzacions antinuclears i sindicats, inclosos el Partit Verd i Greenpeace Suïssa. Es tracta d'imposar un límit legal de 45 anys en la vida de funcionament de les plantes d'energia nuclear del país i la prohibició de nova construcció, que es traduiria en l'abandonament de l'energia nuclear un poc abans de la data planificada pel govern (2029). És a dir, que no és especialment radical que diguem. 


En gener s'han produït a Europa dos grans transports de residus radioactius d'alta activitat 

El primer ha suposat el trasllat de 7'37 tones d'estos perillosos residus des d'Itàlia a la planta francesa de L'Havre (Normandia) per a ser reprocessats. Estos residus procedeixen del funcionament de centrals nuclears italianes, tancades fa ja molts anys, després de decidir-se en referèndum. Després de reprocessar-los hauran de tornar a Itàlia, a partir de 2020.

El segon consisteix en un transport marítim. El vaixell Pacific Grebe va deixar el port Barrow-in-Furness el 9 de gener portant 28 contenidors de residus d'alta activitat en forma de cristall vitrificat. Estos arribaran al Japó en la segona quinzena de febrer, segons un comunicat de la planta de Sellafield, on es durà a terme el seu reprocessament. El moviment forma part d'un programa per a retornar al seu país els residus pertanyents al Japó. 


El govern de Corea del Sud està considerant el desenvolupament de més centrals elèctriques de gas i carbó davant de la falta de fiabilitat de les nuclears 

Un oficial del govern ha filtrat la informació que fins a sis plantes d'energia alimentades amb gas, amb una capacitat de 5,06 milions de kW, estan programades per a executar-se a finals de 2017.

Corea del Sud també està considerant la construcció de sis plantes de carbó amb una potència conjunta de 10,74 milions de kW, entre juny de 2018 i finals de 2020, en el marc del pla d'energia nova oferida, va dir la font. Els reactors nuclears del país van experimentar 15 parades no programades durant l'any passat com a conseqüència d'un mal funcionament dels equips. 


El referèndum de diumenge 27 sobre l'energia nuclear a Bulgària ha sigut guanyada pels partidaris del sí 

Al voltant del 61% dels vots han donar suport a l'ús de l'energia nuclear a Bulgària. No obstant això, la participació, de només el 21 %, ha quedat molt lluny del 60% requerit perquè la decisió fóra vinculant. Formalment, este resultat només obliga a obrir un debat sobre el tema en el parlament. A més, la pregunta era bastant ambigua com perquè el govern actual, que va ser qui va prendre la decisió d'abandonar la construcció de dos reactors nuclears a Belene, a la vora del Danubi, no estiguera obligat a reprendre-la, fóra quin fóra el resultat. En realitat, este referèndum cal contemplar-lo com a part de la campanya electoral de les pròximes eleccions legislatives, que tindran lloc enguany. Serà el resultat d'estes eleccions el que segurament determinarà el futur de l'energia nuclear a Bulgària.

dimarts, 22 de gener de 2013

El 9 de febrer, a València, la Segona Jornada de Formació Antinuclear


El dissabte 9 de febrer, a les 10 h, tindrà lloc la 2a Jornada de Formació Antinuclear organitzada per Tanquem Cofrents.

L'activitat es farà a València, a la Casa Verda (C/Portal de la Valldigna, 15 - baixos).

El programa previst és el següent:

1) Situació de la indústria nuclear en el món post-Fukushima. Tendències de futur.

2) Sistema energètic alternatiu: estalvi i eficiència energètics. Energies renovables

3) Cercant informació.

Es recorda que aquesta jornada és gratuïta i oberta a tothom, encara que especialment dirigida a la formació d'activistes contra l'energia nuclear i a favor d'un sistema energètic just, net i sostenible.

No es donarà material per escrit però si es porta una memòria USB es proporcionarà una còpia del material utilitzat.

El programa és aproximat i pot variar-se en funció del desenvolupament de la jornada. Està previst acabar cap a les 14 h i hi ha la possibilitat de menjar després tots junts.