Concentració a Alzira pel tancament de la nuclear de Cofrents

El 26 d'abril, 25é aniversari de l'accident de la central nuclear de Txernòbil, centenars de persones es manifesten a la Plaça Major d'Alzira per demanar el tancament de la central nuclear de Cofrents.

A continuació podeu veure el vídeo realitzat per Xúquer Viu.

Imatges de la mani antinuclear del 9 d'abril

S'estan produint fugues en el nucli del reactor nuclear de Cofrents

[ comunicado en castellano ]

Persisteixen les fugues en els accionadors hidràulics de les barres de control en la central nuclear de Cofrents, a pesar que tots els accionadors van ser substituïts en les recàrregues de 2005 i 2007, en un treball qualificat pel Consell de Seguretat Nacional com "de gran envergadura" i "tecnològicament avançat". Aquest fet demostra que la corrosió intergranular del vas del reactor segueix activa.

La plataforma “Tanquem Cofrents, que integra les principals organitzacions ecologistes del País Valencià, i també sindicats i d'altres organitzacions cíviques, denuncia que s'estan produint fugues del vas del reactor de Cofrents, que cauen en el pou sec, una zona situada baix del vas, sense que la direcció de la central tinga cap idea de quina és la causa d'aquesta fuga.

Segons l'acta d'inspecció del Consell de Seguretat Nuclear expedida l'11 de març de 2011 i penjada en la pàgina web del CSN (acta ain_cof_727_11), firmada pels inspectors residents del CSN en la pròpia central, corresponent al període entre l'1 d'octubre i el 31 de desembre de 2010, es constata una fuga d'aigua refrigerant en el pou sec.

Aquesta fuga de 4.000 litres per dia es produeix en diversos accionadors de les barres de control (CRD), situats en el pedestal del vas del reactor, amb els números 20-13, 40-29 i 40-09. En els dos primers accionadors, segons el CSN, hi ha un petit degoteig, però en l'últim el degoteig és continu. Les barres de control són el principal sistema d'aturada del reactor en cas d'emergència i han d'estar en perfecte estat de funcionament. En les centrals d'aigua en ebullició com ho és la de Cofrents, les barres entren des de baix, per la qual cosa han de ser impulsades per un sistema hidràulic que fan funcionar els accionadors. Els sis reactors de Fuskushima-Daiichi són, per cert, d'aquest tipus.

Cal destacar que, tot i la gravetat del problema, i que la direcció de la central reconeix que no sap quina n'és la causa, aquesta ha continuat funcionant a plena potència, la qual cosa demostra, una vegada més, que la direcció de la central continua mantenint una política de posar en primer lloc la producció elèctrica i els beneficis econòmics, per davant de la seguretat dels seus treballadors i de la població en general.

S'ha de tenir en compte que en les recàrregues de 2005 i 2007 es van substituir totes les canonades dels accionadors de les barres de control, després de l'aprovació d'un complex programa de substitució i d'elaboració de noves soldadures per primera vegada en aquesta central nuclear, ja que es produïen fugues en els accionadors, a causa de la corrosió intergranular que es produeix en l'acer del vas del reactor. El CSN va qualificar les substitucions en 2007 com un treball de “gran envergadura” amb una metodologia “nova i tecnològicament avançada”. Aquestes soldadures es van haver de tornar a dessoldar i efectuar-ne de noves, ja que les que es van dur a terme en primer lloc eren defectuoses. Aquest fet va retardar durant unes quantes setmanes la connexió de la central nuclear després de la recàrrega programada de combustible d'abril de 2007.

La constatació actual per part del CSN de l'existència de noves fugues demostra, o bé que les soldadures no es van fer correctament, o bé que el procés de corrosió intergranular continua deteriorant la integritat del vas del reactor.

Encara que el CSN subestima la importància d'aquestes fugues, avaluades en 4.000 litres per dia al final de l'any 2010, a causa de la dilució (“aigua del reactor molt diluïda”), baixa activitat radioactiva i tendència estabilitzada, segons la nostra opinió és un fet que té gran importància perquè demostra que el procés de corrosió segueix endavant. Sorprén també que l'acta d'inspecció siga d'un dia posterior a l'aprovació de la pròrroga del funcionament a la CN de Cofrents durant 10 anys més per part del titular del Ministeri d'Indústria.

També és molt significativa la falta d'exigència i la complicitat del Consell de Seguretat Nuclear cap a les empreses propietàries de les centrals atòmiques; a pesar de l'existència d'aquest i d'altres problemes detectats pels seus inspectors en la central de Cofrents, el CSN va autoritzar el 10 de març de 2011 la renovació de la llicència de funcionament d'aquesta central durant 10 anys més.

La plataforma Tanquem Cofrents considera que cal aprendre la lliçó de l'accident de Fukushima i que la seguretat de la ciutadania exigeix el tancament immediat i definitiu de la central de Cofrents, la producció de la qual, d'altra banda, és fàcilment substituïble i, per tant, no és necessària.

Se están produciendo fugas en el núcleo del reactor nuclear de Cofrentes

[ comunicat en valencià ]

Persisten las fugas en los accionadores hidráulicos de las barras de control en la central nuclear de Cofrentes, pese a que todos los accionadores fueron sustituidos en las recargas de 2005 y 2007, en un trabajo calificado por el Consejo de Seguridad Nacional como "de gran envergadura" y "tecnológicamente avanzado". Este hecho demuestra que la corrosión intergranular de la vasija del reactor sigue activa.

La plataforma “Tanquem Cofrents, que integra a las principales organizaciones ecologistas del País Valenciano, así como sindicatos y otras organizaciones cívicas, denuncia que se están produciendo fugas de la vasija del reactor de Cofrentes, que caen en el pozo seco, una zona situada debajo de dicha vasija, sin que la dirección de la central tenga ninguna idea de cuál es la causa de esta fuga.

Según el acta de inspección del Consejo de Seguridad Nuclear expedida el 11 de marzo de 2011 y colgada en la página web del CSN (acta ain_cof_727_11), firmada por los inspectores residentes del CSN en la propia central, correspondiente al periodo entre el 1 de octubre y 31 de diciembre de 2010, se constata una fuga de agua refrigerante en el pozo seco.

Esa fuga de valor 4.000 litros por día se produce en diversos accionadores de las barras de control (CRDs), situados en el pedestal de la vasija del reactor, con los números 20-13, 40-29 y 40-09. En los dos primeros accionadores, según el CSN, existe un pequeño goteo, pero en el último el goteo es continuo. Las barras de control son el principal sistema de parada del reactor en caso de emergencia y han de estar en perfecto estado de funcionamiento. En las centrales de agua en ebullición como Cofrentes, las barras entran desde abajo, por lo que deben ser impulsadas por un sistema hidráulico que hacen funcionar los accionadores. Los seis reactores de Fuskushima-Daiichi son, por cierto, de este tipo.

Hay que destacar que, a pesar de la gravedad del problema, y de que se la dirección de la central reconoce que no sabe cual es su causa, esta ha seguido funcionando a plena potencia, lo que demuestra, una vez más, de que la dirección de la central sigue manteniendo una política de poner en primer lugar la producción eléctrica, y los beneficios económicos por delante de la seguridad de sus trabajadores y de la población en general.

Hay que tener en cuenta que en las recargas de 2005 y 2007 se sustituyeron todas las tuberías de los accionadores de las barras de control, tras la aprobación de un complejo programa de sustitución y de elaboración de nuevas soldaduras por vez primera en esa central nuclear, ya que se producían fugas en esos accionadores, debido a la corrosión intergranular que se produce en el acero de la vasija del reactor. El CSN calificó esas sustituciones en 2007 como un trabajo de “gran envergadura” con una metodología “novedosa y tecnológicamente avanzada”. Esas soldaduras se tuvieron que volver a desoldar y efectuar una nuevas, ya que eran defectuosas las que en primer lugar se efectuaron. Ese hecho retrasó durante varias semanas la conexión de la central nuclear después de la programada recarga del combustible de abril de 2007.

La actual constatación por el CSN de la existencia de nuevas fugas demuestra, o bien que esas soldaduras no fueron efectuadas correctamente o que el proceso de corrosión intergranular continúa deteriorando la integridad de la vasija del reactor.

Aunque el CSN minusvalora la importancia de esas fugas, evaluadas en 4.000 litros por día al final del año 2010, debido a la dilución (“agua del reactor muy diluida”), baja actividad radiactiva y tendencia estabilizada, en nuestra opinión ese hecho tiene una gran importancia, pues viene a demostrar que el proceso de corrosión sigue adelante. Sorprende también que el acta de inspección sea un día posterior a la aprobación de la prórroga del funcionamiento a la CN Cofrentes durante 10 años más por parte del titular del Ministerio de Industria.

También es muy significativa la falta de exigencia y la complicidad del Consejo de Seguridad Nuclear hacia las empresas propietarias de las centrales atómicas que, a pesar de la existencia de este y otros problemas detectados por sus inspectores en la central de Cofrentes, el CSN haya autorizado el 10 de marzo de 2011 la renovación de la licencia de funcionamiento de esta central durante 10 años más.

La plataforma Tanquem Cofrents considera que hay que aprender la lección que el accidente de Fukushima ha dado, y que la seguridad de la ciudadanía exige el cierre inmediato y definitivo de la central de Cofrentes, cuya producción, por otro lado, es fácilmente sustituible y, por tanto, no es necesaria.

Milers de persones en la manifestació "Viure bé, sense nuclears"

Prop de 10.000 persones van participar el passat dissabte 9 d'abril a València en la manifestació convocada per "Tanquem Cofrents" amb el lema "Viure bé, sense nuclears".

Podeu veure unes imatges d'aquesta manifestació en el vídeo que gravaren els companys i companyes de Xuquer Viu, grup membre de la plataforma.

*VÍDEO DE LA MANIFESTACIÓ TANQUEM COFRENTS *

http://www.youtube.com/watch?v=vLmtDUBMv_Q&feature=player_embedded 

Ja està bé d'enganys

Primer ens van dir que una central nuclear mai podia explotar. I els ciutadans i ciutadanes van viure tranquils el somni del progrés nuclear fins que el desastre de Txernòbil va mostrar el primer engany: sí que va poder explotar, i va oferir al món crèdul un núvol radioactiu equivalent a 100 vegades les bombes de Hiroshima i Nagasaki. Ens van dir llavors que mai més tornaria a passar, i sobretot, que mai podria ocórrer un accident nuclear greu en països democràtics i tecnològicament desenvolupats. Ja quedava molt menys confiança en les falses seguretats enfront del risc atòmic, però alguns van tornar a creure'ls. Malgrat això, el desastre de la central de Fukushima al Japó, país desenvolupat i hipertecnològic, s'ha encarregat de dissoldre de colp el nou engany, recordant-nos que per l'interès comú de la humanitat hem de combatre l'energia nuclear, eixe fals camí de progrés. Tenim la responsabilitat d'explicar perquè, com a societat, continuem jugant a totpoderosos déus cecs, perquè els nostres descendents ens van a demanar comptes del món que els estem deixant, perquè només des de la ferma convicció de lluita podrem afrontar aquestes difícils i doloroses preguntes:

Com els expliquem als nostres fills i filles, i als seus fills i filles, i així successivament, que hem creat i alliberat a l'atmosfera isòtops de plutoni que contribuiran a fer-los emmalaltir i potser a morir abans d'hora durant els pròxims 24.000 anys?

Amb quines paraules els confessaran els pares i mares japonesos a les seues famílies refugiades en albergs i gimnasos que ja no podran tornar als seus pobles i ciutats prop de Fukushima si no volen assumir el risc de morir de càncer?

Com explicar als pescadors, que ja no pescaran més en les aigües pròximes perquè el peix és radioactiu, que ja no podran guanyar-se la vida com sempre ho havien fet?

Com dir-los als xiquets i xiquetes japonesos de la regió que han de prendre iode perquè la seua glàndula tiroide se sature i així intentar evitar els tumors que van patir molts xiquets i xiquetes de Txernòbil en absorbir l'altre iode radioactiu?

Com li contem al Ginkgo de Hiroshima, que va rebrotar al tercer any després de la bomba, que hem faltat al nostre jurament de protegir la vida enfront de l'horror nuclear?

I ací, com li expliquem a la gent que si es produïra a Cofrents –que també està sobre una falla sísmica- un accident com el de Fukushima, la Vall d'Aiora quedaria enverinada, i també les aigües del Xúquer i, segons bufe el vent, tota València?

Com els expliquem açò?

Com els diem que hem d'assumir tots eixe risc inconfessable, exclusivament perquè Iberdrola s'enriquisca? Perquè eixa és la verdadera raó de fons que queda quan aconseguim traspassar totes les disfresses i les mentides, ja que podem prescindir sense cap problema de l'energia que ens ofereix la central nuclear de Cofrents.

Com els explique als meus fills i filles que ens tracten com a ximples, que l'endemà del desastre de Fukushima el ministre del ram va aparèixer en la tele dient que les nuclears eren totalment segures? com els explique, llavors, que aquest senyor és el que regeix el nostre destí nuclear i que nosaltres li ho permetem?

Com els dic que la nostra salut realment no els importa als que decideixen per nosaltres?

Ja està bé d'enganys, què van a dir-nos ara? No ens deixarem enganyar per tercera vegada, l'energia nuclear és incompatible amb la seguretat humana i incompatible amb la raó. Tancarem les nuclears quan la gent vertaderament assumisca que és responsabilitat no sols dels ecologistes, sinó de tots, de tots els que volem una terra sana, de tots els que assumim la responsabilitat de la salut dels nostres fills i filles i de tots aquells que encara no han nascut. I ho aconseguirem quan renunciem al fals benestar de l'autoengany. Ja n'hi ha prou de riscos generals i de promeses de solucions equivocades: l'energia nuclear és extremadament perillosa, bruta, cara i no serveix per a evitar el canvi climàtic, només serveix perquè uns pocs s'enriquisquen posant en risc a tota la humanitat. En les nostres mans està evitar-ho. Exigim el tancament urgent i definitiu de totes les centrals nuclears i de Cofrents en particular.

Ja està bé, que no ens enganyen més.

ADHESIÓ A LA MANIFESTACIÓ DEL 9 D'ABRIL "VIURE BÉ SENSE NUCLEARS"

Fins el moment recolzen la manifestació les organitzacions següents:

ORGANITZACIONS QUE RECOLZEN LA MANIFESTACIÓ

Acció Cultural del PV, Acció Ecologista-Agró, Acció pel Clima, Amigos de la Tierra, Associació de Veïns de Benimaclet, Baladre, Ca Revolta, CAT, CGT, Coalició Compromís, Ecologistes en Acció, Els Verds del País Valencià, Els Verds-Esquerra Ecologista, Escola Valenciana, Esquerra Unida, GECEN, Greenpeace, Iniciativa del Poble Valencià, Intersindical Valenciana, Joves Verds, la Ribera en Bici, Salvemos Mijares, Sodepau, Unió de Llauradors, Valencia en Bici, WWF-València, Xúquer Viu.

Envieu la vostra adhesió a tanquemcofrents@gmail.com

ARGUMENTS PER A VIURE BE, SENSE NUCLEARS.

- L’energia nuclear és inevitablement perillosa, Fukushima tindrà conseqüències comparables a les de Txernòbil. Respecte a Cofrents, només en els últims 10 anys ha patit 102 “successos” que afectaven a la seguretat, 25 parades no programades i 6 prealertes de seguretat.

Cofrents està situada en una zona d’intensitat sísmica mitjana, però només està dissenyada per a suportar un terratrèmol de 6 a 6'5 graus Richter. En eixe cas, a més, cal sumar el risc que suposen els embassaments aigües amunt.

- L'energia nuclear no és necessària: A Espanya l'electricitat d'origen nuclear aporta un 20% del total, mentre que les renovables aporten entre el 35 i el 40 %. Desenvolupant les energies renovables es pot prescindir de tota la d'origen nuclear.

 Donat el sobredimensionament del nostre sistema elèctric, es podrien tancar hui totes les centrals nuclears, posant en marxa algunes de les centrals de gas que estan ara aturades.

 Tampoc és cert que si no produïm energia nuclear l'hàgem d'importar. Espanya exporta des de fa molts anys el 2-3% de la seua producció elèctrica neta, fins i tot a França.

- L'energia nuclear no evita el canvi climàtic: Durant  les operacions de mineria, polvorització de la roca, purificació, enriquiment i transport de l'urani; en la construcció i desmantellament de les centrals; i en la gestió dels seus residus es generen grans emissions de CO2. Les emissions mitjanes de la indústria nuclear en el món, s'estimen, en 66g de CO2/kwh; menys que el gas, el fuel o el carbó, però molt més que qualsevol renovable. I la tendència és que augmenten, ja que la riquesa de mineral d'urani cada vegada és menor, la qual cosa obliga a extraure, triturar.. cada vegada més tones de roca per a extraure el mateix urani.

- L'energia nuclear és cara: el cost real del kwh nuclear a Espanya és un poc més de 0'1€, la més cara de totes les formes de generació, amb tendència a pujar perquè el preu de l'urani està augmentant. Les noves mesures de seguretat que s'exigiran arran de l'accident de Fukushima, com ja va passar en Txernòbil, són molt costoses. Hi ha energies renovables com l'eòlica, que ja són més competitives.

- L'energia nuclear no evita la dependència energètica. Tot l'urani que s'utilitza a Espanya ve d'altres països, alguns tan “estables” com Rússia, Namíbia i Níger. El pas tecnològicament més difícil per a l'obtenció del combustible nuclear, l'enriquiment de l'urani, tampoc es realitza a Espanya.